Aquest cap de setmana s’hauria d’haver celebrat la gran final de la 65ena edició del Festival d’Eurovisió. El premi hauria d’haver tingut lloc a l’Ahoy Arena de Rotterdam després de la victòria de l’any passat de l’holandès Duncan Laurence a Israel de amb el seu Arcade. Degut a la pandèmia del coronavirus, l’edició d’enguany s’ha hagut d’anul·lar per primer cop en la llarga història del festival. L’esdeveniment va néixer a la fragmentada Europa de després de la Segona Guerra mundial i, després de tantes edicions, tot i els seus alts i baixos, ha aconseguit ser actualment un dels majors esdeveniments musicals del planeta que uneix per uns dies els països europeus i de més enllà per celebrar la diversitat cultural del continent a través de la cançó.

Enrere queden les edicions dels anys 50 i 60 en què el cant líric, la chanson i el jazz pop monopolitzaven les cançons que hi aconseguien anar. Després del boom del pop europeu dels 70 i les inacabables balades dels anys 80 i 90, en els darrers anys el festival ha aconseguit mostrar una gran diversitat d’estils i gèneres musicals. Tot i que amb la dècada dels 2000 van tornar a aparèixer propostes líriques i jazzístiques, la deriva satírica d’aquelles edicions no les va premiar amb els famosos douze points. Als darrers anys, però, el festival ha anat recuperant la qualitat musical i la popularitat que va tenir en altres dècades i les propostes jazzístiques i de fusió operística que han aconseguit arribar a aquesta plataforma amb milions d’espectadors s’han multiplicat, algunes d’elles obtenint bones classificacions i, fins i tot, amb oportunitats de guanyar.

– La forza. Elina Nechayeva. Estònia 2018. 8a posició

Una de les propostes líriques memorables més recents és La Forza, de l’estoniana Elina Nechayeva. Aquesta cançó està escrita completament en italià i ens apel·la a lluitar pels nostres somnis i a tirar endavant gràcies a “la forza del destino”.  Elina Nechayeva és una soprano graduada en cant líric per l’Acadèmia de Música i Teatre d’Estònia, una de les més importants del país, i ha participat en multitud de recitals de música clàssica i programes de televisió.  Després de guanyar el Festival de la Cançó Estoniana (EestiLaul), va representar el seu país a l’edició del festival d’Eurovisió de 2018 a Lisboa. La seva cançó va tenir una molt bona rebuda per la crítica i el públic i va aconseguir enfilar-se a una molt bona 8a posició. La seva posada en escena va consistir d’un gran vestit on s’hi feien projeccions audiovisuals seguint el ritme de la música. La Forza va aconseguir entrar a les llistes d’èxits musicals d’Estònia i va arribar a ser número 1 durant diversos dies.

– Frauen regieren die Welt. Roger Cicero. Alemanya 2007. 19a posició

Després de la victòria finlandesa del grup de heavy metal Lordi i el seu HardRock hallelujah, la proposta d’Alemanya va buscar distanciar-se del guanyador de l’edició anterior amb una cançó jazzística per big band el més pur estil crooner. Roger Cicero era un cantant de swing nascut a Berlín que s’havia erigit com una de les figures del jazz alemany més populars. Una malaltia, però, va causar la seva mort el març del 2016. El títol de la cançó que la televisió pública alemanya va presentar per l’edició del festival de 2007 Frauen regieren die Welt es tradueix literalment com: les dones dominen el món. L’actuació, que va comptar amb els músics de la banda del cantant, no va tenir massa bona rebuda i va quedar en una pobra 19a posició. La lletra de la cançó, que parla de l’amor cap a una dona, va ser titllada d’antiquada i xovinista per part d’alguns col·lectius feministes de l’Estat germànic.

– La voix. Malena Ernman. Suècia 2009. 21a posició

Malena Ernman és una soprano de renom dins del món operístic suec. L’any 2009 la cantant es va presentar al Melodifestivalen suec amb La Voix, una cançó de pop operístic íntegrament en francès. La cançó va ser tot un gir de guió en les propostes sueques, majoritàriament europop i en anglès. Tot i que la proposta va aconseguir una posició molt baixa a la gran final del festival, celebrat aquell any a Rússia, la cançó va aconseguir ser número 1 a les llistes musicals de Suècia i d’altres països com Noruega o Finlàndia. La posada en escena i les notes agudes de la peça han aconseguit perdurar a la memòria de molts espectadors i ha estat versionada per diversos artistes. En els darrers mesos, Ernman ha tornat a estar al mig de l’ull mediàtic pel fet de ser la mare de l’activista mediambiental Greta Thunberg.

–Follia d’amore. Raphael Gualazzi. Itàlia 2011. 2a posició

Després d’una llarga absència d’Itàlia al festival, el país va tornar-hi el 2011 amb una participació històrica. Després de la victòria d’Alemanya el 2010, el festival es va celebrar a Düsseldorf. Itàlia es va arriscar amb una proposta de stride piano que combinava l’italià amb algunes frases en anglès. Gualazzi és un músic de l’escena jazzística italiana que també ha tocat l’R&B que va guanyar el Festival de San Remo de joves artistes aquell mateix any. El cantant va tocar el piano en directe pel públic de Dusseldorf i la banda que l’acompanyava també. La proposta va superar totes les expectatives i va aconseguir una excel·lent segona posició amb 189 punts, esdevenint la primera cançó jazzística en aconseguir una posició tan alta en molts anys.

-Grande amore. Il volo. Itàlia 2015. 3a posició.

Seguint la tradició operística del país mediterrani, la RAI italiana va presentar aquesta cançó al festival del 2015 que se celebrava a Àustria. El festival d’aquell any va donar un especial protagonisme a la música clàssica en celebrar-se Viena i va comptar amb la participació de la Filharmònica de Viena. Il Volo és un conegut trio masculí d’Òpera-pop italià que va guanyar el Festival de San Remo del 2015 i va aconseguir el passi al festival europeu. Grande Amore és una cançó escrita completament en Italià i que parla de la passió i la grandiloqüència de tot el que envolta l’enamorament. La proposta va aconseguir guanyar la votació del públic i es va obtenir la medalla de bronze en la suma del total de punts del públic i el jurat de cada país. Des d’aquell moment, el grup va guanyar molta popularitat arreu d’Europa i Grande Amore va entrar a les llistes d’èxits d’un gran nombre de països.

–Amar pelos dois. Salvador Sobral. Portugal 2017. 1ra posició.

En una llista com aquesta no hi podia faltar el fenomen Amar pelos dois. Després de molts anys de poca notorietat de Portugal dins d’Eurovisió, la televisió pública portuguesa va decidir transformar l’històric Festival da Canção, el guanyador del qual anava al certamen europeu. Es va potenciar la diversitat del perfil d’artistes i les cançons de l’estil propi de la música portuguesa. Salvador Sobral, cantant emergent de jazz i música alternativa, va rebre part de la seva formació a Barcelona on hi va estar vivint i actuant durant un bon període. Sobral va guanyar al festival portuguès juntament amb la seva germana Luísa Sobral, compositora d’Amar pelos dois, i posteriorment va guanyar Eurovisió. La victòria va ser històrica pel país ja que va ser la primera per Portugal en tots els anys de participació, i va aconseguir una puntuació rècord en la història del festival amb 758 punts. Amar pelos dois no té veus de suport i l’acompanyament es basa en instruments de corda. La melodia està influïda en part per les línees melòdiques de la bossa nova i la lletra, íntegrament en portuguès, parla d’un amor perdut i de la contínua cerca per trobar-lo. El mateix​ Sobral la descriu com “una cançó d’amor, però trista”. La victòria va suposar tot un canvi de paradigma en les cançons que guanyaven el festival, esperonant artistes de l’escena alternativa a participar-hi i a fer-ho en la seva llengua, ja que va ser la primera cançó de parla no anglesa en guanyar el festival en 10 anys.

---

---