El Festival Castell de Peralada és, sens dubte, un dels punts de trobada per excel·lència dels melòmans catalans. De fet, es tracta d’un esdeveniment tan conegut que cada any aplega gent d’arreu del món. A causa de la pandèmia del coronavirus, els organitzadors del festival van anunciar el mes de maig la cancel·lació de l’edició que estava inicialment prevista per aquest estiu. Al final, però, van optar per tirar endavant una edició especial, el Festival Castell de Peralada Livestream. 

• 

Oriol Aguilà és el director del festival des de l’any 2010. També dirigeix les associacions Ópera XXI i Festclásica, encarregades de representar el sector líric espanyol. Va dirigir el programa de mecenatge del Gran Teatre del Liceu durant el període de reconstrucció de l’edifici i durant la primera dècada del nou Teatre. Abans de liderar el Festival Castell de Peralada, va ser Director d’Estratègia i Marca de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. 

Quina valoració feu des del Festival Castell de Peralada de l’edició Livestream? 

L’objectiu d’aquesta edició era únicament donar senyals de vitalitat. Enmig de la pandèmia, volíem dir: “Som aquí”. Vam decidir cancel·lar l’edició d’enguany perquè vam valorar que no podíem fer cap altra cosa. La prudència i la seguretat del públic, dels artistes i de tots els equips tècnics i de producció passava per davant de qualsevol altre raonament. La majoria de festivals europeus que fan òpera i dansa han fet el mateix. Va ser una decisió constatada i compartida en aquell moment, sobretot a través dels col·legues i companys de la Federació Europea de Festivals i de tota la xarxa internacional a què pertanyem. Per sort, després les coses van millorar. Per això, vam decidir fer aquesta edició especial en streaming amb l’objectiu de donar un testimoni de compromís. Ha estat una edició de resistència, que ha servit per dir al públic que el 2021 tornarem. Volíem mantenir-nos connectats amb el públic i els artistes. Per tant, hem acomplert l’única missió d’enguany, que era dir que estem vius. Ara bé, no podem estar satisfets. En aquesta situació, les valoracions d’èxit són absurdes. Estem esperant el 2021.

A la presentació del Festival Castell de Peralada Livestream, vas dir que “si hi ha un festival a casa nostra pensat per viure’l ‘in situ’, és el de Peralada; pels jardins, pel castell, per l’ambient, per l’experiència a Peralada”. Creus que, tot i l’excepcionalitat d’aquesta edició, heu aconseguit mantenir aquesta essència de què parles?

L’essència del festival només pot viure’s de forma presencial. L’experiència en viu és inherent a la raó de ser del nostre festival. Per tant, aquest any ha sigut un any d’exili, un any estrany, un any de transició. El 2021 serem en viu a Peralada, que és allà on hem de ser. L’streaming ha estat una bona eina, útil i eficaç. Nosaltres ja fa molts anys que treballem el projecte audiovisual del festival; ens dona molta difusió, tant a casa nostra com a tots els circuits melòmans internacionals. Creiem en la finestra audiovisual del festival. El que fa aquesta finestra, però, és convidar a venir a conèixer presencialment el nostre festival. No és substitutiu d’allò presencial, sinó que és una invitació i, també, un servei per aquelles persones que no es poden desplaçar. No ens imaginem un festival únicament en streaming. De manera complementària, fenomenal. L’streaming perdurarà, però no és essencial.

La gent que va assistir presencialment al festival d’enguany va poder gaudir d’aquesta essència que neix de l’experiència en viu?

Vam dedicar cada nit a un sector diferent de la societat: als joves, al món de la cultura i la comunicació, al món del turisme de la Costa Brava i al sector sanitari de les terres gironines. Els assistents venien amb la certesa que eren uns espectadors privilegiats i amb la gratitud que féssim el festival. Venien amb una gran sensació de seguretat. Tothom ens deia: “Heu sigut valents. No estàveu obligats a fer-ho, i heu volgut fer-ho igualment”. Algunes persones van manifestar que van viure-ho com la nit de l’estiu, que se n’emportaven un gran record i molt coratge per continuar. Vam voler convidar persones a venir de públic perquè no volíem ser només com un plató de televisió. A més, volíem que els artistes tinguessin la comunió amb el públic. Per molts artistes, era el primer concert després del confinament, i era important que no estiguessin sols. Al nostre festival, el públic genera una raó de ser, crea una atmosfera. 

Com creus que funcionen les mesures exigides a causa de la pandèmia del coronavirus?

Hem seguit tots els protocols recomanats i, fins i tot, més. El públic deia que enlloc podia estar més segur que aquí. A més, el públic que va a veure teatre i concerts sol tenir uns certs costums, una manera de fer molt tranquil·la i ordenada. Per naturalesa, doncs, ja pots tenir la certesa que als actes culturals no tindràs cap sorpresa. Si, a més, hi afegeixes els protocols de precaució… És el lloc més segur del món!

A causa de tots aquests protocols, m’imagino que l’organització del festival d’enguany ha estat un experiment. L’any vinent preparareu un format similar?

No. L’any que ve volem tornar a programar el festival presencial que hem fet durant els darrers 33 anys. Aquest és el nostre horitzó. Un festival és la comunió entre artistes i públic; és la festa de les arts, com diu el seu nom. Això significa que un festival té una litúrgia. El públic ve a Peralada, que és un espai propici, a l’aire lliure, amb la predisposició oberta a descobrir la nova creació. Sempre busquem la màxima qualitat i excel·lència artística. Si després les circumstàncies ens porten a una altra situació, tindrem la capacitat de trobar solucions per al nostre públic. Ens imaginem el festival de l’any vinent tal com correspon a un festival a l’aire lliure.

Us l’imagineu, però, amb mesures de seguretat?

Això ho marcarà l’evolució de la pandèmia. No ens podem pronunciar. Les autoritats sanitàries marcaran el camí. Ara ja sabem com fer-ho i, per tant, el 2021 serà tot molt més natural i senzill que aquest any, que tot ha estat nou i estrany.

Quins són els ànims de l’equip del festival? Com encareu la temporada vinent?

L’equip té moltes ganes de tornar-hi i recuperar la velocitat de creuer. L’equip és sensacional, és l’ànima i el motor del festival. Som conscients que no serà fàcil, que serà progressiu. El cop del mes de març va ser dur. Estàvem engegant motors i vam haver de parar. Ara bé, estem treballant perquè l’edició del 2021 es pugui fer amb la màxima normalitat possible.

Per què vau apostar enguany, per la nova creació, per donar més veu als compositors i creadors?

No era nou. Apostar per la nova creació és la nostra idiosincràsia, la nostra personalitat. Sempre hem apostat pels encàrrecs, per l’òpera contemporània. Hem programat sempre moltes estrenes d’òpera contemporània; segurament, moltes més que no pas alguns teatres públics que també aposten per la nova creació. Al festival testimoni d’enguany, és evident que volíem recollir, també, la nova creació.

Quin rol ha de jugar un festival musical com el de Peralada en aquesta situació tan excepcional, en aquest moment social tan complex?

Al final, parlant en termes europeus, els festivals són el segell més genuí del nostre continent. Per tant, els festivals hem de contribuir a fer una societat més compromesa, que pugui gaudir més de les arts. La cultura és un bé essencial de la nostra vida. Sense cultura i art, la vida no té sentit. La cultura és l’ànima de l’existència de la humanitat. 

I la cultura és ara més necessària que mai?

Efectivament. Durant el confinament, la cultura, les arts, la música han acompanyat les cases d’una manera absolutament natural. Proveu d’imaginar-vos el confinament sense cultura! Sense cultura, la nostra vida no tindria sentit. Cultura més que mai.

Ara que vivim la crisi més dura dels darrers temps, és més urgent que mai reclamar un augment del pressupost de cultura de fins al 2%?

I tant. La cultura sempre ha sigut la germana petita de tots els pressupostos, l’última de la cua. Si des dels governs no es creu ni s’aposta per la cultura, els programadors, sols, no hi podem fer gaire res. Sempre queda en paraules. Caldria creure de debò en una societat on la cultura, igual que l’educació, pugui contribuir a fer uns ciutadans millors, que gaudeixin amb més plenitud de la vida. Necessitem el recolzament de les administracions més que mai. En aquest sentit, hi ha països on realment la pandèmia ha portat la cultura a primer terme. Hi ha governs que han cregut que, sense cultura, la seva obra de govern no tenia sentit. 

Han canviat els catxets arran de la pandèmia?

Estem parlant del sector de la clàssica. És un sector que ja ha fet molts esforços, aquests darrers anys, per mantenir-se. En general, els professionals de la clàssica compten amb poc marge econòmic i no podem demanar-los més esforços. No és per aquí per on ens hem de reinventar. Tots haurem de fer esforços per trobar un nou model, tirar endavant i portar a terme programacions. En alguns projectes concrets, sí que té sentit replantejar els costos, però crec que no es pot generalitzar de cap manera a tot el sector. Els pressupostos del món de la clàssica ja són per se molt ajustats.

Vau dedicar una nit del festival al sector de la cultura i la comunicació. Com creus que se’n sortirà, el món de la cultura, d’aquesta crisi?

Ara ho estem desxifrant. El cop ha sigut molt fort. Amb empatia i ganes de treballar en equip, trobarem maneres de sortir-nos-en. La solució l’hem de construir entre tots, entenent les circumstàncies de cadascú de nosaltres. Nosaltres defensem que és molt important que el 2021 hi siguem tots els programadors, que no en caigui cap pel camí. Si no hi ha programadors, no hi poden haver encàrrecs ni produccions. És un teixit molt sensible, i entre tots hem de construir el futur. En aquests moments, l’únic èxit rau a resistir. 

---

---