El passat 27 de setembre es produïa el concert de l’Orquestra Simfònica Vozes al parc de la Guineueta per encàrrec de la Fundació Pau Casals en motiu del centenari de l’Orquestra Pau Casals. Més enllà de la singularitat del concert, la Vozes i la figura de Pau Casals comparteixen un vincle únic i de gran importància a la societat catalana.

L’orquestra Simfònica Vozes forma part d’un conglomerat de 14 projectes musicals sota el nom Vozes, un projecte que treballa per apropar la música gratuïtament a nens i adolescents que no poden accedir a una formació artística. Nascut el 2005, inspirat en el sistema d’orquestres i cors de Veneçuela, al llarg dels anys ha anat creixent i creant una estructura que li ha permès disposar de diverses orquestres simfòniques, corals i batucades amb joves talents formats per l’organització. D’aquesta manera se’ls ajuda a integrar-se a la societat i a créixer a nivell personal, una visió de la música al servei del poble compartida per Pau Casals. 

Aquesta vocació els va merèixer la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona el 2017 i els ha permès teixir una xarxa de més de 500 alumni de barris de Barcelona i Madrid.

A l’ensenyament musical dels nombrosos alumnes es posa molt d’èmfasi en la formació orquestral. Alhora que els joves estan iniciant-se a l’instrument, s’incorporen a assajos de les orquestres del projecte i aprenen les dinàmiques de convivència musical, escolta i col·lectivitat propi dels grans conjunts. Un enfocament similar al de l’enguany laureada Orquestra Pau Casals que, amb el seu mestratge musical, va revaloritzar la música de casa nostra. Més enllà del valor artístic, l’OPC es va crear pensant-se pel públic de la societat catalana de la modernitat, que atragués a tot tipus d’espectadors, especialment de les noves classes obreres perquè poguessin gaudir de la música simfònica. 

Llibertat, solidaritat, igualtat i compromís són només alguns dels valors dels què Vozes fa bandera, tot això amb l’objectiu final d’aconseguir transformar la societat. Una transformació social que també va experimentar l’OPC amb un final, però, tempestuós.

“Llibertat, solidaritat, igualtat i compromís són alguns dels valors de Vozes”

L’OPC va aconseguir ser més que un objectiu artístic: va esdevenir tot un símbol nacional del republicanisme català. Als anys trenta, l’orquestra era present a actes de gran importància política. La visió transformadora de Pau Casals va guanyar-se a la clàssica política catalanista que, ja des de la renaixença, veia l’art com una estructura nacional més. Francesc Macià, provinent d’una professió militarista, amb tota la brutalitat que això comporta, es delectava pel talent del compositor i la seva orquestra i considerava la Novena de Beethoven tot un símbol de la resistència al país. La figura de Pau Casals es va vincular amb forces populars com l’històric Orfeó Gracienc i amb esdeveniments com el cinquè aniversari de la República i l’Olimpíada Popular de Barcelona, antítesi de l’Olimpiada hitleriana de Berlín.

“L’OPC va aconseguir esdevenir tot un símbol nacional del republicanisme català”

Casals va ser tot un referent en l’activisme per la república durant la Guerra Civil al principat i, ja amb la victòria del règim, també a l’exili, primer a Prada de Conflent i després a Puerto Rico. El zenit de la seva acció social, però, arriba amb la cèlebre entrega de la Medalla de la Pau a les Nacions Unides. El músic als 95 anys, després de presentar l’himne de la ONU que ell mateix va compondre, va pronunciar el discurs arreu conegut. Una dissertació en què va destacar el significat pacífic del cant dels ocells, una melodia que “neix de l’ànima del meu poble”.

L’OPC va aportar harmonia, mai millor dit, a una democràcia jove, immadura, convulsa, a què s’havia d’ensenyar que valia la pena deixar de banda les pistoles per la batuta. Altrament, en un món capitalista, materialista i cada cop més desigual, Vozes, lluita actualment per deixar de banda la injustícia i oferir l’art alliberador de la música.

Beethoven, Vozes i Casals

El programa del concert del 27 de setembre de l’Orquestra Simfònica Vozes incloïa la Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67 i l’Obertura de Les criatures de Prometeu, op. 43, totes dues de Beethoven. Una elecció que no és causal atès que Pau Casals va tenir una gran relació a través dels temps amb Beethoven, no només des de la part musical sinó també en el simbolisme de les seves obres. Un significat que utilitzava en els seus actes, a l’hora de concretar la programació, cosa que donava un valor afegit a l’OPC i resignificava les peces per tenir un impacte a la societat de l’època.

Trobem diversos exemples d’aquest ús però els més destacats són els que daten del final de la Segona República espanyola i a l’inici del franquisme. És en aquests anys trenta quan es produeix el major nombre d’enregistraments de les obres de Beethoven per part de Pau Casals. De fet, entre el novembre del 1936 i juny del 1939 es graven quatre de les cinc sonates per violoncel de Beethoven.

El 13 d’abril de 1936, a la vigília de l’aniversari de la proclamació de la República, Casals i la seva orquestra participen a un concert al Gran Teatre del Liceu. Després d’una primera part amb obres populars catalanes amb l’Orfeó Català, arriba la segona amb Casals i la batuta del seu germà Enric. L’elecció del compositor per tancar la gala és la Novena de Beethoven amb mítics solistes com Emili Vendrell i Conxita Badia i el cor de l’Orfeó Gracienc. Un fet que va fer despertar gran ovacions per part dels assistents.

Tres mesos més tard, el 18 de juliol del 1936, Pau Casals estava assajant la Novena Simfonia de Beethoven a Montjuïc amb la seva orquestra i l’Orfeó Gracienc perquè l’endemà l’havia d’interpretar a l’obertura de l’Olimpíada Popular al Teatre Grec. Just en aquest assaig irromp l’alçament militar feixista i comencen els primers atacs a Barcelona. Suposant que no hi hauria cap concert l’endemà, Casals decideix tocar la simfonia sense públic. El músic mai oblidaria aquesta jornada tan especial en què es va demostrar la seva fermesa com a artista i, alhora, la de tot un poble. “Quin moment tan emocionant! I quin contrast! Nosaltres cantàvem l’himne immortal a la fraternitat, mentre pels carrers de Barcelona i de moltes altres ciutats es preparava una lluita fratricida” recordava Casals aquells instants amb aquestes paraules.

Beethoven també va ser present al primer dels concerts en què va participar durant la guerra, el 13 de setembre de 1936 quan programa la Simfonia núm. 3 ‘Heroica’ i l’Obertura d’Egmont de Beethoven. La simfonia és un símbol dels ideals de la revolució francesa encarnats en Napoleó abans de disgustar a Beethoven i proclamar-se emperador. La darrera obra és molt emblemàtica i adequada al seu moment per estar dedicada al comte Egmont, decapitat sota les ordres del duc d’Alba per haver-se rebel·lat contra l’exèrcit espanyol durant l’ocupació dels Països Baixos.

---

---