El 22 de maig, a l’ambaixada espanyola del país del sol naixent, havia de celebrar-se un concert monogràfic dedicat a Benet Casablancas. Malauradament, la pandèmia Covid-19 va ensorrar el projecte amb la mateixa facilitat amb que ha provocat el tancament de nombroses sales de concert d’arreu del món. Demà, 5 de novembre, es recupera la vetllada amb certes modificacions degut a les circumstàncies sanitàries. 

Casablancas sovint estrena les seves obres al país nipó, la cultura del qual juga, a més, un important paper en la concepció de la seva música

De la mateixa manera que en el procés de creació d’un nus mariner es pot preveure la seva imbatible solidesa, talment es consolida —any rere any— la relació entre Benet Casablancas i el Japó, que s’alça com una de les associacions artístiques més productives que ha protagonitzat un compositor català en els darrers anys amb un país estranger. I és que fins i tot des d’abans d’esdevenir el primer compositor espanyol en ser convidat al Suntory Summer Festival de Tòquio l’any 2016, Casablancas sovint estrena les seves obres al país nipó, la cultura del qual juga, a més, un important paper en la concepció de la seva música. Ho podem veure, sense anar més lluny, en el programa del concert monogràfic que li dedica l’ambaixada, que està clarament inspirat en el haiku, una composició poètica breu de la tradició japonesa que contínuament inspira nombrosos projectes artístics arreu del món —un exemple n’és el darrer disc del compositor Josep Maria Guix, que inclou l’obra Seven haikus que Barcelona Clàssica va oferir com a àudio del mes el passat setembre. 

Entre les primeres obres que s’interpretaran en el concert a càrrec de l’Ensemble Nomad sota la batuta de Norio Sato trobem Cuaderno de haikus para piano solo —amb estrena al Japó de Haiku per la London Sinfonietta, Lamento. Haiku para Ramón Barce i la segona col·lecció de Tres haikus (2013)— i Haiku para Trio. Juntament amb Díptico para guitarra solo, que també constitueix una estrena nacional, totes aquestes obres capturen l’essència, l’efímer d’aquesta cal·ligrafia breu japonesa amb tota la depuració concentrada que permet la seva concisió: el procés es culmina a Siete haikus para sexteto, que esdevenen declaracions concises i compactes amb un rang expressiu que contradiu el seu brevíssim lapse de duració, en paraules del professor del Conservatori del Liceu Benjamin Davies. 

La Simfònica de la NKH, la Tokyo Sinfonietta, la pianista Yukiko Akagi… són alguns dels artistes i formacions japoneses que han portat l’obra de Casablancas per tot el Japó. En moltes ocasions el mateix compositor ha expressat l’estima que sent cap a aquesta nació, i, en aquest concert,  ret homenatge a la seva tradició cultural incloent un petit homenatge al seu amic i col·lega —també compositor— Toshio Hosokawa i a la seva peça Haiku (for Pierre Boulez —to his 75th birthday—). Finalment, cal destacar les estrenes japoneses de Melancolías y desabrimientos i Epigramas Cervantinos, que homenatgen al celebèrrim Miguel de Cervantes tot evocant una de les figures literàries més influents de la cultura universal com és el Quixot, i Six Glosses sobre texts de Cees Nooteboom, amic de Casablancas.

Aquest concert, que inclou un amplíssim ventall de la música per a cambra i per a piano més recent del compositor català, culmina la seva creixent presència al Japó

En els darrers anys del seu trajecte compositiu, Benet Casablancas ha produït tant obres minimalistes i íntimes amb una clara consciència del moment present —n’és exemple el cas dels haikus— com obres per a gran orquestra amb força sentit dramàtic dirigit cap a la crisi o la catarsi, sempre amb un llenguatge caracteritzat per una intensíssima atenció als detalls de textura, una paleta harmònica refinada i un sentit del dramatisme i la forma narrativa molt desenvolupat. Tot plegat, aquest concert que se celebra demà a l’ambaixada espanyola i que inclou un amplíssim ventall de la música per a cambra i per a piano més recent del compositor català culmina la seva creixent presència al Japó. 

---

---