Aquesta setmana Barcelona Clàssica ha sigut força protagonista en les discussions i converses que la la xarxa social més polèmica, Twitter, facilita cada setmana en els milions d’usuaris que té. Perquè per aquest petit món d’internautes melòmans i/o músics de professió, la disjuntiva que presentava l’article d’Aina Vega, ‘¿En viu o en streaming?’, encarnava una de les preocupacions més recurrents des de l’inici de la pandèmia mundial de la Covid-19. La pregunta principal que l’editora de la revista de música clàssica llençava, incitava als lectors de poder dir la seva sobre quina és la millor opció, tenint en compte la situació actual, pel consum de música: #streaming o #enviu. Una pregunta que, al seu torn, va més enllà atès que augura un possible futur per la música després de la revolució tecnològica, Internet i el món virtual. Per tal que el debat pogués anar més enllà, Vega proposava poder sintetitzar les opinions en tuits o fils de tuits que enllacessin amb l’enllaç de l’article i que així pogués anar-se configurant un mosaic d’arguments a favor i en contra de cadascuna d’aquestes dues possibilitats.

Ara bé, com poc sovint passa en aquesta xarxa, les respostes dels tuitaires eren raonades i amb matisos, deixant entreveure la complexitat real d’aquesta dicotomia. Aquest és el cas de, per exemple, la mateixa editora aportant la seva opinió personal o el del saxofonista baríton català Joan Martí-Frasquier; qui, tot i apostar clarament per poder gaudir i viure els concerts en directe, senyalava també alguns dels punts més forts de l’streaming —i el món virtual més en general—, que és la immediatesa en què un pot accedir a un contingut concret però també al coneixement i a la informació.

En aquesta mateixa línia, els comentaris de la Sílvia —@Liederabend— i en Joan Magrané també serveixen d’il·lustració. El compositor apunta que hem de pensar la disjuntiva més aviat com a dos elements complementaris, perquè «la música cal escoltar-la en directe, [però] tot lo demés, com eren els discos i ara amb imatge on-line, […] poden ajudar sobretot en la difusió». Per la seva banda, ella es manté ferma en el que anomena «els hàbits pre-pandèmia» però recalca el fet que l’streaming no és una invenció de l’últim mig any. 

Una altra temàtica a l’ordre del dia ha sigut la programació que el Festival Bal y Gay d’A Mariña, a Galícia, un festival que tindrà lloc entre el 12 i el 24 d’agost. Diversos usuaris han celebrat la seva setena edició, recuperant les obres que s’interpretaran durant aquesta quinzena d’agost i remarcant que aquest any, Beethoven en serà el gran protagonista. D’altra banda, com la major part dels tuits que citaven el festival de clàssica gallec, el hastag #CulturaSegura seguia essent també un dels més concorreguts i utilitzats. I és que competint pel primer lloc quant a les polèmiques d’aquest estiu de semi-normalitat, també hi ha la que el sector cultural ha volgut visibilitzar davant l’amenaça de les institucions de tancar les activitats i els actes relacionats amb la cultura sota el pretext del coronavirus. A més, aquesta etiqueta engloba la difusió a Twitter d’altres estrenes, actuacions, concerts i reflexions que es generen i s’han generat davant la resposta evident d’una classe política que ha demostrat que no li interessa massa que la cultura pugui intentar desenvolupar-se amb restriccions i mesures, però cap a una certa normalitat. 

D’altra banda, com sol passar a la xarxa que ens ocupa, alguns perfils com el de Almanacat Musical —@almanacat— i també comptes personals d’amants de la música clàssica han aprofitat per recordar i retre homenatge en aquesta virtualitat imperant a autors cèlebres, músics locals i personatges coneguts del món de la música; a més de comentar algunes de les seves obres famoses sembrant interès en tots aquells que no els coneixen d’abans. I també recuperar sensacions viscudes en els concerts en viu, ara que —com comentàvem a l’inici— aquest factor imprescindible de la música ha quedat en entredit. David Alegret ho feia per rememorar una de les cites cabdals d’aquest estiu, el Canticel de Josep Carner que va tenir lloc a l’emblemàtic Festival Castell de Peralada, amb la col·laboració d’Albert Guinovart.  

O per posar un altre exemple, el dilluns dia 10 d’agost feia cinquanta anys de la mort del compositor alemany Bernd Alois Zimmermann, ens recordava Xavier Cester. A aquestes publicacions més de divulgació que no pas de debat, sempre hi trobem afegitons d’altres persones que ajuden a ampliar l’horitzó de coneixement o emeten un judici de valor com, quant al cas que ens pertoca, el matís que l’òpera Die Soldaten del mateix autor, «hauria de ser de visió obligada».

---

---