L’inici de la 28a edició de la Schubertíada ha estat aquesta setmana un dels temes més presents a les esferes virtuals d’interacció social entre músics i melòmans catalans. Twitter s’ha omplert de comentaris que elogien les actuacions dels músics que des de dimecres han pujat a l’escenari de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. 

La Ribi —@ribicat13— i Clara Poch —@flodemelocoto— han volgut destacar la màgia dels silencis que neixen a la fi de cada concert. Aquests silencis són, als seus ulls, la màgia més preuada del festival, que va començar el passat 19 d’agost i s’allargarà fins al dia 30 del mateix mes. 

El segon concert de la Schubertíada —la interpretació de Die schöne Müllerin, de Franz Shubert, a càrrec del baríton Florian Boesch i del pianista Christian Koch— ha rebut nombrosos encomis. Per exemple, Sílvia —@Liederabend— va destacar que, tot i tractar-se de la interpretació d’una obra coneguda i repetidament escoltada, el concert de dijous va revelar-li un munt de matisos nous gràcies al talent de Florian Boesch. 

L’usuari Doperaenopera —@doperaenopera— ha lloat també l’actuació del baríton alemany. En aquest cas, l’ha felicitat per haver fet una lectura “rodona i perfectament coherent […], sorprenent i un punt desafiant” de La bella molinera. 

Twitter és també una àgora farcida de debats i discussions aferrissades. Amb l’estil fresc i lúcid que tant la caracteritza, la periodista cultural Eva Piquer i Vinent —@EvaPiquer— va donar peu, el dijous passat, a un petit debat sobre l’estupefacció que senten pels músics aquells qui no en saben gaire, de música. Segons Piquer, els músics “tenen accés a un món paral·lel” que s’escapa a l’altra gent. 

Un seguit d’usuaris van afegir-se aviat al cant d’admiració. Ariadna Ferrer —@cala_moli—, per exemple, va parlar des de la pròpia experiència per tal de reforçar l’opinió de Piquer: “Els meus fills estudien música. Veient la dedicació i l’esforç que demana, l’admiració es multiplica per infinit. I no és una sensació: accedeixen a un món d’expressió inassolible per als que no passem del do, res, mi”. 

El Llauradó —@elllaurado— va aportar una mirada aguda a la conversa iniciada per Piquer: “De fet, viuen a un món paral·lel. El que resulta inexplicable és que físicament segueixin a aquest món nostre. Coses de la física quàntica, probablement”. El punt de vista conciliador del músic Carles Vallès —@cavallca— també resulta interessant: “[Els músics] certament hi tenim accés… des d’aquesta banda. La gràcia és que tothom hi té accés des de l’altra banda. Conec oients que gaudeixen infinitament més que segons quins músics… ergo l’accés és obert per a tothom. També per a tu!”. 

La comunicadora Montse Frisach —@mfrisach—no va estar-se de dir-hi la seva. Va condensar la seva opinió en un tuit que emana entusiasme per l’art i, en concret, per la música: “Adoro els músics (els bons, només, els dolents em molesten molt). L’art més abstracte de tots perquè és pura matemàtica i que, en canvi, toca més directament les nostres emocions. El darrer art que oblida el cervell. Com deia Nietzsche, ‘la vida sense música no té sentit’”.  

A més, el tuit de Piquer ha esdevingut un espai per parlar d’un tema prou punxós: la precarietat del sector musical. Marti Ferrer Bosch —@MartiFerrerB— va ser l’encarregat d’encetar aquest tema: “Certament. El món paral·lel del més sublim però també el de la més gran precarietat”. Aina —@AinaSerraRipoll— va afegir-se a la lamentació de les males condicions laborals dels professionals de la música: “Just ahir una amiga músic em deia que s’havia equivocat de professió i em vaig morir de pena. Li encanta el que fa però ara ja no s’hi pot guanyar la vida”. En resposta a Aina, Piquer va recordar que els escriptors també viuen aquesta situació contínua de precarietat. 

MarioMora —@pianomora— va plantejar aquesta setmana la seva situació personal per il·lustrar els problemes que han d’afrontar constantment els músics professionals. Mora va mostrar-se preocupat perquè s’estan cancel·lant molts concerts sense tenir en compte la feina que hi ha darrere cada actuació musical. 

El compositor i director José Miguel Fayos —@JoseMiguelFayos— va respondre el tuit de Mora. Va aprofitar per recordar que els concerts no han estat espais de transmissió del coronavirus. “Els 4 [concerts] que he pogut fer jo fins ara han estat una mostra d’impecable civisme, respecte per les normes i saber estar”, va dir Fayos. També va afegir que el problema és que els qui manen no van a aquest tipus de concerts i, per tant, no els fa res anul·lar-los. 

Més enllà de ser un registre sincer de l’actualitat, i més enllà de ser una font de debats, Twitter és també un recipient de curiositats musicals que no depenen estrictament de l’ara ni de l’avui. Des de Barcelona Clàssica, destaquem tres tuits compartits aquesta setmana: la relació que ha trobat Carles Pachon —@CarlesPachon— entre La flauta màgica (Die Zauberflöte), de Wolfgang Amadeus Mozart, i una activitat d’oci bastant popular; una llista de peces clàssiques que han servit de banda sonora d’algun anunci, proposada per Creatividad&Música —@TecleaTeCrea—, i una anècdota que explica Pol Avinyó —@polavinyo—i que està protagonitzada per Luciano Pavarotti i Montserrat Caballé. 

---

---