“L’eusquera i el català han fet un viatge a tota velocitat. Fins fa no res, eren llengües pageses, de la gent de poble. En poc temps han passat a ser també llengües de la burgesia, de la cultura, de la música culta. Han viatjat de la terra al palau. Han viscut una transformació més ràpida que la d’altres llengües, com l’alemany, el castellà o l’italià, que van evolucionar abans però d’una forma més lenta”. El tenor basc Beñat Egiarte, que viu a Catalunya des de fa uns anys, descriu així l’afinitat històrica entre l’eusquera i el català, les dues llengües que protagonitzen el concert ‘Baserritik Jauregira, de la terra al palau’. 

• 

Aquest espectacle, que s’estrenarà el proper 19 de juliol al Palau Euskalduna, a Bilbao, pretén resseguir l’evolució d’aquestes dues llengües, que van néixer al món rural i més endavant van penetrar a l’esfera dels palaus burgesos. L’eix vertebral de ‘Baserritik Jauregira, de la terra al palau’ són els lieder —en alemany, cançó, poema musicat— escrits en català i eusquera, però el programa del concert també enclou composicions d’índole més culta, com ara una ària de soprano de l’òpera Mirentxu, de Jesús Guridi (1886-1961). 

La soprano Olatz Saitua, el tenor Beñat Egiarte, el pianista Josep Buforn i l’actriu Thais Buforn ens conviden a un viatge musical que combina la interpretació de cançons amb l’explicació d’algunes particularitats de la biografia dels compositors i de les peces en qüestió. 

Aquest recorregut líric, que en principi arribarà el proper setembre a Barcelona, comença amb dues cançons populars musicades per Resurrección María de Azkue (1864-1951). Tot seguit, el públic pot gaudir de més cançons basques, en aquest cas compostes per Aita Donostia (1886-1956) i Jesús Aranbarri (1902-1960). Les Cançons de carrer, d’Enric Morera (1865-1942), sonen a la meitat d’aquesta primera part del concert. Després, els dos cantants i el pianista interpreten cançons de Félix Lavilla (1928-2913), Antoni Alberdi (1893-1986) i Joseph Cateloube (1879-1957). Segons el tenor Egiarte, Antoni Alberdi és el compositor que encaixa més bé dins aquest espectacle, perquè va néixer a Durango però va créixer a Barcelona i, per tant, té tant arrels basques com catalanes. 

La segona part del concert s’allunya del caire popular de la primera. S’obre amb cinc obres del mestre de la cançó catalana i del Noucentisme musical català, Eduard Toldrà (1895-1962). La primera cançó, Festeig, parteix d’un poema de Joan Maragall. La Cançó de Grumet, de Toldrà, dona pas a set lieder de Pablo Sorozabal (1897-1988), escrits en eusquera i basats en poemes del poeta romàntic alemany Heinrich Heine.  

Les dues últimes obres són composicions pensades per al teatre musical: d’una banda, Olatz Saitua interpretarà una ària de soprano que s’emmarca dins l’òpera Mirentxu, de Guridi; de l’altra, la Rosó, de Josep Ribas, tancarà el concert amb una força especial. 

Thais Buforn, que és actriu de doblatge, traductora, guionista i dramaturga, divulgarà certs aspectes musicals de les obres interpretades i explicarà algunes facetes de la vida dels autors escollits. “A través d’un personatge que ella mateixa ha creat, Buforn s’encarregarà que el públic entengui perfectament el sentit de cada cançó sense necessitar una traducció literal. Sense ella, el concert perdria moltíssim interès”, segons Egiarte. 

Tant els tres músics com Thais Buforn tenen vincles amb Catalunya i el País Basc. De fet, Egiarte destaca que “la idea del projecte va sorgir ja coneixent les persones que n’havien de formar part” i dubta que s’hagués tirat endavant amb uns altres artistes. 

---

---