Els melòmans solen (bé, solem) idealitzar certs temps passats, centrar els esforços en parlar de compositors que van morir molts anys abans del nostre naixement, ocupar el poc espai mediàtic que aconsegueix la clàssica amb artistes i figures d’altres eres. És molt fàcil caure en la temptació de fixar la mirada al llegat de músics del passat que sovint es mitifiquen al llarg dels anys. Tot i que, en certa manera, ja està bé que es miri en retrospectiva d’on ve la clàssica i es posi en valors artistes que en el seu moment potser no van gaudir del reconeixement merescut.

Entendre el passat, alhora, ens serveix per entendre el present i figurar-nos el futur d’un sector que, malgrat els prejudicis per part d’alguns sectors de la població, està en una constant transformació. Aquest coneixement pren una gran utilitat quan s’empra per entendre les influències dels compositors actuals, les tendències d’alguns músics i quan, per part dels artistes, s’empra per enriquir la música que s’ofereix al públic. Aquest esforç per fer una passa enrere és només beneficiosa quan ajuda a donar l’impuls per fer un pas endavant, per donar-nos a conèixer la rica realitat de la indústria musical de l’actualitat.

Quan es revisita el paper històric de certs registres o estils musicals sorgeix la interessant pregunta de quina n’és la vigència i rellevància a la societat actual. Gèneres com l’Òpera sovint han rebut crítiques per narrar històries desfasades, tenir formats complicats de tirar endavant i no tractar problemàtiques del present, especialment en les òperes que no són de nova creació. Davant la puixança de llenguatges musicals com la cambra i la fidelitat d’una part del públic pel lied, la violinista Marina Sala, membre de la família de Barcelona Clàssica, proposava a través del seu compte de twitter parlar de la vigència de l’òpera i la seva aportació a la societat contemporània.

La sensació general que se’n desprèn del debat sorgit arran del tuit és que tant programadors com teatres no són capaços de demostrar el valor de les obres operístiques per fer-les atractives i donar-los un sentit de cara al públic del segle XXI. Un dels usuaris en opinar va ser el compositor Joan Magrané, protagonista de l’àudio del mes i nominat als grammys llatins.

Al patrimoni de la extensa història de la música occidental sovint hi tenen cabuda orquestres i formacions que han marcat més d’una generació com ara l’Orquestra Pau Casals a casa nostra. Actualment, conjunts com l’Orquestra Simfònica Vozes i la Riborquestra treballen per transformar la societat a través de la cultura orquestral. Aquesta darrera, va merèixer aquesta setmana la Beca Carles Capdevila 2020 dotada amb 20.000€.

El projecte neix el 2009 a mans de la Fundació Ribermúsica al cor de Ciutat Vella amb l’objectiu d’emprar la cultura com a eina, no només de desenvolupament personal, sinó com a emulsionadora intergeneracional entre els veïns dels barris de la ciutat comtal. 

La història musical d’una societat es forma també amb esdeveniments i dates senyalades que, malgrat el pas dels anys, es rememoren en diverses ocasions. Oriol Pérez Treviño, musicòleg i exdirector de l’Auditori, recupera amb un article publicat el 7 d’octubre al web No solo cine un concert que va tenir lloc el novembre de 2012 a la sala Pau Casals. El programa d’aquella efemèride es basava en la interpretació de Joana d’Arc a la foguera d’Arthur Honegger dedicada a aquesta figura de l’ideari europeu. Un esdeveniment que va tenir un gran impacte al seu moment per ser una proposta que va fer reflexionar al públic assistent i comptar amb la dramatúrgia de la guanyadora de l’Oscar a la millor actriu per la Vie en Rose, Marion Cotillard. 

Malgrat tots aquests factors, a l’hora de la veritat, l’hora del concert, el més cridaner pel públic són els artistes que donen i posen cara a l’art musical. Nascuda a Rússia i afincada a Àustria, Anna Netrebko és una de les sopranos de més renom dels seus temps. Al llarg d’uns exitosos 25 anys de carrera, Netrebko ha estat present a les sales més importants d’arreu del continent europeu i ha fet nombroses incursions als Estats Units. Una tarda a l’òpera, el programa de Catalunya Música, estrena la seva 19a temporada el proper diumenge 11 d’octubre posant llum a la figura d’aquesta cantant russa, com a primera protagonista d’un cicle de monogràfics dedicats a divulgar la vida i obra dels cantants més importants de la dècada. 

---

---