Fa just uns dies, el Departament de Cultura de la Generalitat va declarar Museu d’Interès Nacional el Museu Pau Casals del Vendrell en reconeixement a la seva tasca en la difusió de la figura de Pau Casals a la cultura catalana. S’ha de reconèixer que s’està fent molt bona feina tant des del museu com des de la Fundació Pau Casals per fer arribar a tothom l’amor pel mestre vendrellenc que va esdevenir, al llarg de la seva fructífera i dilatada vida, un referent musical a nivell internacional, però també un guia espiritual en favor de la pau i la justícia social. Cal que els catalans en prenguem nota i fem l’esforç d’aprofundir en la vida d’un personatge decisiu que, com més temps passa, més ens inspira i ens encomana la passió per l’excel·lència artística i moral.

“Conserva l’esperit humil del mestre, però també recull la grandiositat de la seva ànima, generosa i justa”

Pau Casals es va fer construir la seva residència al Vendrell el 1910. Aquesta casa representava el seu lligam amb les seves arrels, especialment, amb la seva mare, Pilar Defilló, que va ser tan decisiva per a la seva carrera com a concertista internacional. Situada en un lloc privilegiat de la platja de Sant Salvador, conserva l’esperit humil del mestre, però també recull la grandiositat de la seva ànima, generosa i justa, i està impregnada de la petjada d’un artista que podia parlar universalment, precisament, pel seu fort arrelament a una realitat tan concreta com la d’El Vendrell i el seu mar.  

La Vil·la Casals es va obrir al públic el 1974 i va patir una profunda remodelació entre 1995 i 2001, en què s’adoptà una gestió molt més professionalitzada i encarada a l’estudi musicològic i museogràfic. Una de les línies estratègiques més importants del museu és el projecte educatiu, que fomenta que les escoles puguin visitar tot el llegat de Pau Casals i aprendre del seu mestratge a través de la preservació del patrimoni. “Volem que el museu sigui viu!”, afirma la directora del museu, Núria Ballester, i per això programa activitats per a diversos públics, com el familiar, i concerts gratuïts al jardí i a la sala de música de Pau Casals, a banda de jornades de portes obertes.

Podem distingir dues parts diferenciades en el museu. La primera, correspon a les estances privades de Pau Casals, dissenyades amb sobrietat però amb la mirada posada als nous temps, on hi descobrim tota la seva grandesa com a intèrpret de fama internacional i director basat en l’excel·lència i una altra més clarament museogràfica per explicar la seva labor humanitària i en favor de la pau que el mestre disposava per mostrar la seva extensa i brillant col·lecció d’art català, especialment pintura exquisida d’un Modernisme obert i interdisciplinar de Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Ramon Pichot que descobria a la Sala Parés. Com a bon artista, Casals era un gran admirador de l’art i, tot i el seu esperit avançat i obert a les noves generacions, el seu gust estètic, tant en la pintura com en la música, tenia un punt conservador.

“Un segle sencer de música descansa a la platja del Vendrell”

Tot el recorregut del visitant està acompanyat d’objectes musicals i artístics originals de Pau Casals i documents multimèdia que permeten entrar en contacte amb la figura del català més universal. Tal i com afirma la seva vídua Marta Casals Istomin, “un segle sencer de música” descansa a la platja del Vendrell, actualment, al davant de l’Auditori Pau Casals i ens situa davant d’una figura fonamental que, segonsBallester, es desplega en tres facetes decisives: el solista que va brillar internacionalment, el redescobridor de les suites de Bach com a obres de concert i el cellista que va revolucionar la tècnica de l’instrument.

A través dels documents descobrim que Casals va fer molta tasca humanitària a través de l’organització Spanish Refugee Aid, fundada per l’anarquista Nancy G. McDonald, per ajudar als refugiats espanyols al sud de França. Però, tal i com apunta la directora, “ell va encarnar la primera ONG moderna”. Casals va ajudar als refugiats i va mantenir una actitud de lluita constant contra les dictadures i s’implicà en l’exili català i en el combat per les causes de la pau i de la llibertat. Segons Ballester, entre la documentació inèdita destaca la correspondència de Pau Casals amb els refugiats, els intel·lectuals i polítics de l’exili, així com les interminables llistes amb les donacions econòmiques que Casals realitzà a gran nombre de refugiats. Aquestes llistes, la majoria d’elles manuscrites, mostren la immensa solidaritat de Pau Casals amb donacions que oscil·len entre els 100 i els 10.000 francs. La documentació prové del fons personal de Pau Casals generat al llarg de la seva vida, així com d’altres fons personals i de col·leccionistes privats que han fet donacions a la Fundació.

Es tracta d’un fons de gran interès històric on hi trobem un Pau Casals amb una gran consciència històrica que el dugué a documentar detalladament tots els seus moviments i la seva correspondència d’una forma molt meticulosa. Més enllà de la tasca del museu i la fundació, hi ha molt camp a recórrer a nivell musicològic i historiogràfic per completar la visió de Pau Casals com un humanista i activista per la pau en paral·lel a una carrera artística sense precedents.

“Pau Casals és enormement popular, però molt poc conegut”

“Pau Casals és enormement popular, però molt poc conegut”, reivindica Marta Casals, en la línia del que afirma Núria Ballester: “El que hi ha darrera del nom de Pau Casals és molt desconegut”, per això cal reivindicar encara més el que el mestre va aportar a nivell musical, però també aquesta actitud tan coherent i ferma envers la llibertat, els drets humans i la democràcia: “Si ho coneguessin amb més profunditat, els catalans se sentirien molt orgullosos de Pau Casals”. Sobretot, segons la directora, cal ser conscients de la gran dimensió internacional del personatge, “un músic que a l’estranger el consideren un Déu, i a Catalunya es troba a faltar aquesta admiració per la seva enorme figura”. Certament, sumem una mancança gravíssima en el món de l’ensenyament, on Pau Casals és estudiat de forma extremadament superficial i insuficient: “S’hauria d’estudiar molt més a l’escola”, afirma Ballester.

En aquests temps d’incertesa i inseguretat, el que transcendeix amb més força del personatge és “l’actitud enfront la vida, l’optimisme i el valor”, segons Ballester. Aquest home va patir grans desgràcies a la vida, començant per la mort de tants germans, però també amb l’experiència de tres guerres. Ens arriba poderosament el seu compromís i la idea que la música serveix per l’ànima, que la necessitem per sobreviure, que la música ens ajuda a tranquil·litzar el nostre esperit. Amb Pau Casals aprenem la veritable essència de l’art com a camí de llibertat i el poder transformador de la cultura, com demostren projectes innovadors com la Societat Obrera de Concerts. Fundada el 1926 per arribar amb la seva orquestra a tota la societat, es basava en una idea revolucionària que defuig la caritat i el paternalisme i situa els obrers com a agents socials. La música és entesa com a element transmissor i generatriu d’un món millor, que projecta valors de col·laboració i solidaritat com a eines per construir una societat més justa. Llibertat, amb ordre.

---

---